Pantalles addictives

Pantalles addictives

A mesura que la tecnologia avança, també hi ha més estudis concloents que demostren que l’ús descontrolat de pantalles pot provocar trastorns similars als de l’Espectre Autista o el trastorn bipolar.

L’explicació d’aquests problemes radica en la forma en que les aplicacions són dissenyades per neuroeconomistes, que estudien l’efecte que tenen sobre el sistema dopaminèrgic (hormona de la felicitat) amb l’objectiu d’aconseguir que siguin el més addictives possible, aconseguint efectes similars als de qualsevol addicció.

Neuropsicòlegs com Álvaro Bilbao, autor de “El cerebro del niño explicado a los padres”, defensen que els menors de sis anys no han d’entrar en contacte amb els dispositius tecnològics, i no per por que es facin sedentaris o guanyin pes, sinó per raons psicològiques, fisiològiques i de desenvolupament que acabaran afectant al seu comportament, donat que la forma en què s’entrena el cervell a aquestes edats primerenques davant d’una frustració, un esforç o una recompensa condiciona la seva conducta futura i la seva posterior capacitat d’atenció i aprenentatge.

Una major exposició a les pantalles dels nens està associada a una major prevalença de problemes d’autocontrol, de dèficit d’atenció (s’acostumen a estímuls molt intensos i canviants i no saben esperar), majors nivells de depressió infantil (perquè depenen d’estímuls que provoquen petites recompenses en els circuits cerebrals però cap satisfacció), i major fracàs escolar (perquè és difícil aprendre si no troben focus d’interès ni atenen).

Els nadons no han d’interactuar amb el mòbil ni amb cap altra pantalla al menys fins als dos anys. I a partir d’aquesta edat i fins als cinc, en tot cas, mai més d’una hora a el dia. A el menys aquestes són les recomanacions emeses per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) després de revisar un centenar d’estudis realitzats en diverses parts de món en relació a les activitats infantils.

No hi ha comentaris

Publica un comentari