Menys activitats dirigides, menys pantalles…i més joc lliure!

Menys activitats dirigides, menys pantalles…i més joc lliure!

La infància de tots els temps i de tot el planeta disposa de grans recursos per elaborar a través del joc simbòlic allò que necessita sanar, però en el moment actual en que vivim hi ha grans inhibidors d’aquests recursos naturals, amb els que cada ésser humà neix de dotat.

  • Un seria l’ocupar tot el seu temps lliure amb activitats organitzades, sense deixar-los espais on simplement sumir-se al seu rico món interior. Els nens van dirigits des de que s’aixequen fins que se’n van a dormir durant la major part del dia, a casa i a l’escola.
  • L’altre gran problema és que aquesta era tecnològica pot arribar a conquistar massa temps i espai a la vida infantil, de tal manera que els nens ja no juguen amb el seu cos, la seva psique i els objectes de la realitat … Sinó que malauradament molts quedaran atrapats rere una pantalla, fins i tot en edats molt primerenques.

S’ha pogut comprovar com l’exposició precoç i sostinguda a les pantalles, abans dels 3 anys, comporta una pobresa en la parla, així com majors dificultats per tolerar la frustració, acceptar els límits o regular les emocions.

Les pantalles permeten el món adult tenir els nens quiets i callats, sense demandar, durant molt temps, sense l’aparent necessitat d’estar per ells … Però el preu que es paga és molt alt.

La infància no pot passar per aquesta crucial etapa de la seva història vital sense jugar directament amb la vida.

Aquesta societat nostra és capaç d’enviar a adults a casa a teletreballar i al seu torn obviar si han d’estar a la cura de nens petits, quan això tindrà un cost afectiu per a tothom, però especialment per als nostres fills més petits.

COM FOMENTAR EL JOC LLIURE COM A VÍA D’ESCAPAMENT DURANT CONFINAMENTS I RESTRICCIONS

Els adults no diem res perquè ens quedem atrapats en l’agraïment per no perdre la feina en aquests moments tan difícil però és necessari recalcar que la infància necessita de la nostra presència real per créixer en equilibri emocional i per a seguir desenvolupant el jos simbòlic. 

Cada nen sap millor que ningú com avançar en la seva aventura interior i l’adult que acompanyarà aquest joc, des de la mirada atenta, va un pas per darrere, confiant en que cada infant té recursos interiors per a aquesta elaboració … Malgrat això, en un moment donat , pot suggerir, submergir-se en el joc, aportar alguna idea per seguir avançant en el seu camí cap a la sanació.

  • A poder ser, aquest joc lliure necessita d’elements oberts, d’objectes senzills on no estigui tot tancat i prefixat, que donin peu a diferents possibilitats i interpretacions, on cada nen pugui desplegar els seus propis processos sanadors …

  • Una caixa senzilla de cartró es pot transformar en una casa en la que posar-se dins i jugar a sortir una i una altra vegada. O pot ser necessiten jugar a que surten d’aquest espai segur a un altre perillós, ple de virus o monstres. Y tan de bo que trobés també els elements simbòlics, màgics, necessaris per a sortir il·lesos d’aquesta aventura … ¡Potser cobrir-se amb una tela protectora o col·locar-se un collar màgic!

El protagonista sempre és el nen, sempre, si volem permetre que pugui al final desplegar les seves ales.

  • Embolicar-se en una tela els pot servir per abrigallar-se i tornar a sentir aquell caliu que anhelen. Y potser en aquesta època hostil necessiten de més coixins y objectes tous y càlids como las mantes (o es sentin calmats en el vaivé suau d’un gronxador improvisat amb una manta sostinguda a cada costat per un adult …).
No hi ha comentaris

Publica un comentari