La importància de l’educació emocional

La importància de l’educació emocional

Està sent i serà un any ben difícil pels nostres infants…

Tot i que ens han demostrat una enginyosa capacitat d’adaptació durant el confinament, segurament ens haurem trobat infants més irascibles o, en el cas dels més petits, fent regressions a etapes anteriors (se’ls torna a escapar el pipí, demanen el xumet, etc).

Doncs ara, amb l’inici d’escola arriba la prova de foc:

  • Com es resoldran les adaptacions escolars (ai, nosaltres que tant creiem en les adaptacions on es permet a les famílies entrar a l’aula fins que l’infant percep al/la mestre/a com una figura de confiança).
  • Fins a quin punt podran interactuar els infants d’un mateix grup estable? Es podran tocar? Podran intercanviar joguines?
  • I els de diferent grup? Què sentiran quan vegin al/la seu/va amic/ga de l’altra classe a deu metres al pati i no s’hi puguin acostar?
  • I si un infant necessita una abraçada?
  • Com afectarà a la seguretat i confiança de l’infant no captar l’expressió facial del /la mestre/a rere la mascareta?

De ben segur que cada professor/a trobarà la manera d’anar encaixant cada situació a les característiques determinades de l’infant o del grup classe, però creiem que s’ha de donar la importància que es mereix a l’educació emocional. Aquest any podrem veure la petjada de no haver-la fet matèria curricular, d’haver-hi passat sempre de puntetes…

Des de Petitament, volem recordar-vos 3 pautes importants per aquest inici de curs tant incert:

  • Escoltar a l’infant: No sols les seves paraules, sinó els seu comportaments, silencis, expressions; qualsevol cosa que ens cridi l’atenció per no ser habitual en el/la nostre/a fill/a, tingue-m’ho en compte com a possible expressió d’un malestar que no sap comunicar-nos verbalment.
  • Fer preguntes de resposta oberta: Enlloc de preguntar “com ha anat el dia?” o “t’ho has passat bé?”; provem de fer preguntes que donin peu a l’exploració i el diàleg (“què és el que més t’ha agradat avui?”, “hi ha hagut quelcom que t’hagi fet enfadar o has vist algú enfadat?”, etc).
  • Buscar la connexió amb el/la nostre/a fill/a: Ja sabem que setembre és un més una mica estressant però seria primordial poder trobar moments lúdics per compartir amb el/la nostre/a fill/a, per a donar peu a l’expressió emocional i per a que senti que està acompanyat en aquest camí d’adaptació a una nova escolaritat.

Només ens queda enviar una forta abraçada als mestres i la resta de la comunitat educativa, que tants esforços estan fent.

No hi ha comentaris

Publica un comentari