La capacitat d’expressar les emocions

La capacitat d’expressar les emocions

Poder mostrar el que sentim (els nostres desitjos, opinions, pensaments) permet, sempre i quan ho fem amb respecte, una relació més sana amb nosaltres mateixos i, per tant, amb els demés.

Culturalment, generació rera generació hi ha hagut la creença de que  les emocions desagradables s’havien de reprimir, que una bona gestió emocional passava per la censura o la negació d’emocions tals com la ràbia, la tristesa, la gelosia, etc (per exemple “no t’enfadis”).  Això provocava somatitzacions (el cos “parlava” per nosaltres en forma, per exemple, de mal de cap i altres dolències més greus com alguns tipus de càncer) i inclús, cronificacions de l’emoció (una tristesa no expressada es podia convertir en depressió; una por  en fòbia, etc).  

Poc a poc, s’ha anat demostrant que la  bona gestió emocional resulta de la validació i acompanyament de la mateixa, sense etiquetar-la com a bona o dolenta donat que cada emoció compleix amb la seva funció i se les ha de transitar (o permetre ser) per tal de deixar-les anar. 

Tot i que cada vegada som més els pares, avis, tiets, etc sabedors i defensors d’aquest canvi en la cultura emocional, és complicat canviar actituds i creences que tenim molt integrades de forma inconscient. Així, ens trobem, a vegades i a mode d’exemples, evitant mostres d’amor al nen enfadat,  dient al nen que té por “tranquil, que no passa res”, evitant parlar d’una pèrdua amb un nen per por a que pateixi més, etc. 

Des de Petitament, creiem que l’expressió dels sentiments és la base que sustenta tota l’educació emocional.  Per això, en els extraescolars i tallers tant per nens com per pares, la nostra màxima prioritat és crear un espai on tothom es senti lliure d’expressar amb la condició de no ser jutjat. 

No hi ha comentaris

Publica un comentari