Joc lliure com a eina terapèutica
- El joc permet al nen alliberar emocions que no serien socialment “correctes” d’una forma mes adequada ja que les extrau a través d’una situació figurada.
Per exemple: Quan un nen està enfadat, pel motiu que sigui, jugant pot extreure tota la ràbia “atacant, destruint…” una figura que representa inconscientment allò que li ha fet mal. Molts cops ens dóna també informació de la font del seu conflicte.
- Li dóna la possibilitat d’assumir el rol de diferents personatges i pot practicanr les diferents característiques que representa cada personatge.
Per exemple: Hi ha un infant que se sent fràgil i juga tota l’estona a superherois, sense saber-ho pot estar practicant i sentint trets que potser inconscientment sent que li manquen (fortalesa, valentia…).
- Pot actuar situacions idíl•liques i sentir el benestar que això li genera.
Per exemple: si un infant està passant per una separació dels pares, pot jugar a tenir el pare i la mare junts, projectant en el joc el seu anhel. Els infants en el joc sovint projecten el que hi ha en el seu entorn o el que els hi agradaria que hi hagués.
- Representant i reproduint situacions que li han generat malestar i conflicte.
Per exemple: un infant ha passat por al metge perquè li havien de posar una vacuna, en tornar a casa juga que ell és el metge i posa una vacuna als ninos, així assumeix el rol de poder que té el metge i pot integrar la situació.
Així i tot, el joc lliure sense acompanyament sempre és font de benestar i equilibri emocional per un infant.
La teràpia de joc pot ser emprada en una gran varietat de problemàtiques i trastorns de diversa índole, i de fet s’utilitza en molts àmbits d’intervenció.
Alguns trastorns i situacions en què pot ser de gran utilitat és davant la presència d’alteracions emocionals, ansietat, pànic o baixa autoestima. Nens que hagin viscut esdeveniments traumàtics com abusos sexuals, violència intrafamiliar, abandonament d’un o dels dos progenitors, bullying o morts d’éssers estimats poden expressar i processar les seves sensacions i vivències amb aquest tipus de teràpia. També resulta útil per processar, expressar les emocions que provoquen i treballar fenòmens com el divorci dels pares, canvis de domicili o precarietat econòmica.
Finalment, també resulta de gran ajuda en nens amb problemes en la comunicació i menors que presentin trastorns com el TDAH, obsessions, autisme, trastorns alimentaris o trastorns de l’estat d’ànim com la depressió.
En general aquest tipus de teràpia provoca una disminució de la por i l’ansietat, un augment de la sensació de control, l’autoconfiança i les habilitats socials i la generació de noves perspectives i estratègies d’afrontament, a més d’una millora substancial de l’estat de l’ànim.