Els elogis: realment empoderen?

Els elogis: realment empoderen?

L’elogi és un reforçador social. És un tipus de premi molt utilitzat, degut al seu poder de persuasió i també per evitar els premis materials, molt a debat avui en dia. Però…posem en dubte, també, aquest premi verbal. 

Un nen acostumat a que, davant qualsevol fita li diguin “molt bé” (o qualsevol sinònim: “fantàstic”, “genial”) , pot mostrar més necessitat de reafirmació quan, per qualsevol circumstància, l’elogi no es dona. Llavors, és quan el nen ens ve amb el dibuix i ens diu: “mare, que t’agrada?”, o va al professor a preguntar-li si ho ha fet bé. Quan això es dona de forma constant, pot voler dir que el nen no té prou seguretat. És a dir, la seva autoestima recau en mans de l’elogi que li transmet l’adult.

Permetem-li, al nen dir la seva sobre les seves produccions “i a tu, que t’agrada el dibuix que has fet?”. I en el cas de les tasques acadèmiques, enlloc de dir “molt bé”, expliquem quins son els criteris per avaluar determinat treball i traslladem-los-hi part de la decisió.

Però sobretot, el més important, seria que tots els elogis anessin destinats al procés. Si ens centrem en el resultat, això crea comparacions i competència per ser els “més bons”. Per als nens amb algun tipus de dificultat en alguna àrea, això els dona més inseguretat i per tant, els desmotiva, perquè es comparen amb els demés, no amb ells mateixos; no es focalitzen en l’esforç. Pels nens amb dots en algun aspecte, també hi ha inconvenients: la pressió d’estar a l’altura de l’expectativa per aconseguir l’aprovació.

Per últim, no oblidem que parlem d’un premi, que, al final, igual que ja vam comentar en un altre post sobre les amenaces, no deixa de ser una eina de  manipulació, no ens ensenya a pensar, decidir. A més a més, no afavoreix la motivació intrínseca. És a dir, el nen sempre fa el que s’espera d’ell per rebre aquesta aprovació. 

No hi ha comentaris

Publica un comentari