“Educar” amb amenaces

“Educar” amb amenaces

A qui no li sonen frases del tipus: “si no t’ho acabes tot, no veuràs la tele” o “si no et portes bé, no aniràs a casa dels amics”. Son amenaces. Podem disfressar-ho de conseqüències (de les quals també hi ha molt a parlar) però són amenaces.

Tots tenim molt interioritzat que les amenaces son un tipus de comunicació agressiva, que quan les utilitzem amb un adult ens sembla evident la falta de respecte, de sensibilitat. Però sembla que quan de nens es tracta, puguem fer-ne us apel·lant a la necessitat de normes i límits.

L’amenaça ja arriba al súmmum de gravetat quan ve en forma de retirada d’amor: “si et portes malament, no t’estimaré, no serem amics, no voldré estar amb tu, etc”.

Educant a través de l’amenaça, eduquem en la cultura de la por. El nen fa el que li diem per temor al càstig que implica. Per tant no hi ha un aprenentatge en valors. Pot ser que a curt termini, l’amenaça faci la seva funció (si per funció entenem parar la conducta que ens molesta del nen), però a llarg termini, creem nens els quals les seves decisions sempre dependran de si hi ha una conseqüència negativa, un càstig…de la por al que pugui passar i no pas de les seves conviccions. En definitiva, nens amb poca autonomia emocional perquè no se’ls ensenya a pensar, a discernir, i això els fa dependents de l’adult, insegurs.

D’altra banda, com que freqüentment les amenaces no es duen a terme perquè son desproporcionades, no immediates, arbitràries o massa duradores en el temps (“si no t’ho acabes, estaràs tot el dia sense televisió!”, però a la tarda es porta molt bé i al final, li deixem veure), aquests pares perden credibilitat davant del fill. 

Quan el nen va creixent, interioritza aquest llenguatge, el normalitza. Prova n’és que l’utilitza amb els seus iguals (“si no fas això, no jugo amb tu”). Aquesta manera de comunicar-se no és assertiva, no busca el diàleg, busca la submissió. És en aquest punt  quan podem visualitzar la petjada que hem deixat en ells.

No hi ha comentaris

Publica un comentari